La pandèmia i els hàbits que ens ha generat han estat un marc inevitable per la festa d'aquest any: Treballar com formigues, una convivència sobtada amb els animals més propers, deixar que la natura reprengui el seu espai, atendre a una lluita portada a terme sense armes, acomodar el cos a l'espai mínim i familiar de la cadira, aprendre a jugar a improvisar, a reinventar-nos i acabar per rendir-nos davant la lliçó vital que la música ens ha donat durant aquests mesos.
Fent un homenatge a les composicions de Joan Llongueres i al mètode d'aprenentatge musical Dalcroze que ell va introduir a Catalunya, els nostres alumnes -els vostres fills/es- ens demostren que un objecte pot ser un detonant narratiu quan el seu cos el posa en escena. D'altra banda unes siluetes inspirades en les icones de Keith Haring responen a la seva instància per enfrontar-nos plegats a la malaltia.
I és que si una cosa hem après aquest any és a treballar junts tot i la distància...
L'àlbum d'imatges complet el trobareu a Clickedu.